Escarabat romanesi (Coprinopsis romagnesiana)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Psathyrellaceae (Psatyrellaceae)
- GĆØnere: Coprinopsis (Koprinopsis)
- tipus: Coprinopsis romagnesiana (escarabat femer romagnesi)
L'escarabat de fem Romagnesi es pot anomenar una mena d'anĆ leg del conegut escarabat gris, nomĆ©s amb escates mĆ©s pronunciades. L'escarabat gris tĆ© un casquet gris amb unes escates minĆŗscules al centre, i l'escarabat romĆ gnesi estĆ adornat de manera destacada amb escates marrons o taronja-marrĆ³. Igual que altres escarabats femers, les fulles de l'escarabat femer de Romagnesi s'ennegreixen amb l'edat i, finalment, es liquen, creant un llim tinta.
DescripciĆ³:
Ecologia: SaprĆ³fit que creix en grups sobre les soques o sobre les arrels podrides al voltant de les soques.
Es produeix a la primavera i l'estiu, hi ha evidĆØncies que sĆ³n possibles dos perĆodes de fructificaciĆ³: abril-maig i de nou a octubre-novembre, tambĆ© pot crĆ©ixer a l'estiu en temps fresc o en regions fresques.
cap: 3-6 cm de diĆ metre, en bolets joves de forma ovalada o ovoide correcta, amb la maduresa s'expandeix, adquirint una forma campaniforme o Ć mpliament convexa. Clar, blanquinĆ³s a beix, densament cobert d'escates marrons, marrons i marrons ataronjades adjacents. A mesura que les escates creixen, divergeixen lleugerament, quedant-se mĆ©s denses a la part central del casquet.
plaques: Adherent o solt, mĆ©s aviat freqĆ¼ent, blanc en bolets joves, tornant-se de color porpra-negre amb l'inici de l'autĆ²lisi, finalment liquant-se, convertint-se en ātintaā negra.
cama: 6-10 cm d'alƧada, segons algunes fonts fins a 12 cm, i fins a 1,5 cm de gruix. Blanc, blanquinĆ³s, blanquinĆ³s, buit en bolets adults, fibrĆ³s, trencadĆs, lleugerament pubescent. Pot tenir una lleugera extensiĆ³ cap avall.
Polpa: a la tapa Ć©s molt prima (la majoria de la tapa sĆ³n plaques), de color blanc.
Olor i gust: indistinta.
Comestibilitat: el bolet es considera comestible (condicionalment comestible) a una edat jove, fins que les plaques comencen a ennegrer-se. Pel que fa a la possible incompatibilitat amb l'alcohol inherent a l'escarabat gris: no hi ha dades fiables.
EspĆØcies semblants:
Escarabat gris (Coprinus atramentarius) en aparenƧa, perĆ² en general Ć©s similar a tots els escarabats femers, acabant el seu camĆ vital convertint-se en una taca de tinta llisosa.