Escama blanca (Hemistropharia albocrenulata)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Strophariaceae (Strophariaceae)
  • GĆØnere: Hemistropharia (Hemistropharia)
  • tipus: Hemistropharia albocrenulata (escama blanca)

:

  • Pholiota albocrenulata
  • Hebeloma albocrenulatum
  • Stropharia albocrenulata
  • Pholiota fusca
  • Agaricus albocrenulatus
  • Hemipholiota albocrenulata

Escama blanca (Hemistropharia albocrenulata) foto i descripciĆ³

Hemistropharia Ć©s un gĆØnere de fongs agĆ rics, amb la classificaciĆ³ dels quals encara hi ha algunes ambigĆ¼itats. Possiblement el gĆØnere estĆ  relacionat amb Hymenogastraceae o Tubarieae. GĆØnere monotĆ­pic, contĆ© una espĆØcie: Hemistropharia albocrenulata, el nom Ć©s Scaly white.

Aquesta espĆØcie, originalment anomenada Agaricus albocrenulatus pel micĆ²leg nord-americĆ  Charles Horton Peck el 1873, ha estat rebatejada diverses vegades. Entre altres noms, sĆ³n comuns Pholiota albocrenulata i Stropharia albocrenulata. El gĆØnere Hemistropharia s'assembla molt al tĆ­pic Pholiota (Foliota), Ć©s en aquest gĆØnere on es va classificar i descriure originalment l'escarabat en escates, i es considera un fong destructor de la fusta, com el Foliot real.

DiferĆØncies microscĆ²piques: A diferĆØncia de Pholiota, Hemistropharia no tĆ© cistidis i basidiospores mĆ©s fosques.

cap: 5-8, en bones condicions fins a 10-12 centĆ­metres de diĆ metre. En bolets joves, tĆ© forma de campana, hemisfĆØric, amb el creixement pren la forma d'un pla-convex, pot ser Ć mpliament campaniforme, amb un tubercle pronunciat.

La superfĆ­cie del casquet estĆ  coberta d'escates fibroses amples i lleugeres (lleugerament groguenques) disposades de forma concĆØntrica. En exemplars adults, les escates poden estar absents.

A la vora inferior de la tapa, hi ha unes escates penjants de feltre blanc clarament visibles, formant una vora elegant.

El color del barret varia, la gamma de colors Ć©s de vermell-marrĆ³ a marrĆ³ fosc, castany, castany.

La pell de la gorra en temps humit Ć©s viscosa, es treu fĆ cilment.

plaques: adherent, freqĆ¼ent, en bolets joves molt clar, de color gris-violeta clar. La majoria de les fonts indiquen aquest detall, les plaques amb un tĆØnue color violeta, com una caracterĆ­stica distintiva de l'escate blanc. A mĆ©s, els bolets joves sovint tenen gotes blanques, lleugeres i grasses a les vores dels plats. En els bolets mĆ©s vells, s'observa que dins d'aquestes gotes es poden veure grups de color marrĆ³ morat fosc.

Amb l'edat, les plaques adquireixen colors castanyer, marrĆ³, marrĆ³ verdĆ³s, marrĆ³ violeta, les vores de les plaques poden estar irregulars.

cama: 5-9 centĆ­metres d'alƧada i aproximadament 1 cm de gruix. Dens, sĆ²lid, amb l'edat - buit. Amb un anell blanc forƧa ben definit en bolets joves, girat com una campana; amb l'edat, l'anell adquireix una aparenƧa una mica "tallada", pot desaparĆØixer.

Per sobre de l'anell, la cama Ć©s lleugera, llisa, longitudinalment fibrosa, longitudinalment estriada.

Per sota de l'anell estĆ  densament cobert d'escates grans, lleugeres, fibroses i fortament sortides. El color de la tija entre les escates Ć©s groguenc, rovellat, marrĆ³, a marrĆ³ fosc.

Polpa: clar, blanquinĆ³s, groguenc, mĆ©s groc amb l'edat. Dens.

Olor: sense olor especial, algunes fonts noten dolƧor o lleugerament bolet. ƒbviament, molt depĆØn de l'edat del fong i les condicions de creixement.

Sabor: amarg.

pols d'espores: marrĆ³-violeta. Espores 10-14 x 5.5-7 Āµm, en forma d'ametlla, amb un extrem punxegut. Els queilocystidis tenen forma d'ampolla.

Parasita a la fusta dura viva, mĆ©s sovint a l'Ć mol. Pot crĆ©ixer a les cavitats dels arbres i a les arrels. TambĆ© creix sobre fusta podrida, tambĆ© principalment tremol. Es presenta amb poca freqĆ¼ĆØncia, en petits grups, en el perĆ­ode estiu-tardor.

Al Nostre PaĆ­s es nota a la part europea, a SibĆØria oriental i a l'Extrem Orient. Fora del nostre paĆ­s, es distribueix per Europa, el nord d'ƀfrica i AmĆØrica del Nord.

No comestible pel gust amarg.

En temps sec, pot semblar un floc destructiu.

: Pholiota albocrenulata var. albocrenulata i Pholiota albocrenulata var. cĆ²nica. Malauradament, encara no s'han trobat descripcions clares d'aquestes varietats.

Foto: Leonid

Deixa un comentari