El vent marĂ es mou pels cabells de Marina. Que bĂ© a la platja! Aquesta felicitat Ă©s no precipitar-se enlloc, posar els dits a la sorra, escoltar el so del surf. Però l'estiu Ă©s lluny, però de moment la Marina nomĂ©s somia amb unes vacances. És gener fora, l'enlluernador sol d'hivern brilla per la finestra. A la Marina, com a molts de nosaltres, li encanta somiar. Però, per què Ă©s tan difĂcil per a tots captar la sensaciĂł de felicitat aquĂ i ara?
Sovint somiem: amb vacances, amb vacances, amb noves reunions, amb compres. Les imatges de la felicitat imaginà ria activen el neurotransmissor dopamina del nostre sistema nerviós. Pertany al sistema de recompensa i grà cies a ell, quan somiem, sentim alegria i plaer. Somiar despert és una manera senzilla i fà cil de millorar el teu estat d'à nim, distreure't dels problemes i estar sol amb tu mateix. Què hi pot haver de dolent amb això?
De vegades la Marina recorda un viatge anterior al mar. L'esperava tant, tant somiava amb ella. És una llà stima que no tot el que ella planejava coincidia amb la realitat. L'habitació no era la mateixa que a la imatge, la platja no és molt bona, la ciutat... En general, hi havia moltes sorpreses, i no totes agradables.
Ens alegrem mirant les imatges perfectes que ha creat la nostra imaginació. Però molta gent nota una paradoxa: de vegades els somnis són més agradables que la possessió. De vegades, havent rebut el que volem, fins i tot ens sentim decebuts, perquè la realitat poques vegades s'assembla al que pintava la nostra imaginació.
La realitat ens colpeja de maneres imprevisibles i variades. No estem preparats per a això, hem somiat amb una altra cosa. La confusió i la decepció en complir un somni és el pagament del fet que no sabem com gaudir de la vida quotidiana des de les coses reals, tal com són.
La Marina s'adona que poques vegades Ă©s aquĂ i ara, en el present: somia amb el futur o repassa els seus records. De vegades li sembla que la vida passa, que estĂ malament viure en somnis, perquè en realitat sovint resulten efĂmers. Ella vol gaudir d'alguna cosa real. I si la felicitat no estĂ en els somnis, sinĂł en el present? Potser sentir-se feliç Ă©s nomĂ©s una habilitat que la Marina no tĂ©?
Estem centrats en la implementació de plans i fem moltes coses “de manera automà tica”. Ens submergim en pensaments sobre el passat i el futur i deixem de veure el present: el que ens envolta i el que passa a la nostra à nima.
En els darrers anys, els cientĂfics han estat explorant activament l'efecte de la meditaciĂł conscient, una tècnica basada en el desenvolupament de la consciència de la realitat, sobre el benestar de la persona.
Aquests estudis van començar amb el treball del professor biòleg de la Universitat de Massachusetts John Kabat-Zinn. Li agradaven les prĂ ctiques budistes i va poder demostrar cientĂficament l'eficĂ cia de la meditaciĂł de consciència per reduir l'estrès.
La prà ctica del mindfulness és la transferència completa de l'atenció al moment present, sense avaluar-se a un mateix ni a la realitat.
Els psicoterapeutes cognitivo-conductuals van començar a aplicar amb èxit certes tècniques de meditació mindfulness en el seu treball amb els clients. Aquestes tècniques no tenen una orientació religiosa, no requereixen la posició del lotus ni condicions especials. Es basen en l'atenció conscient, amb la qual Jon Kabat-Zinn significa "la transferència completa de l'atenció al moment present, sense cap avaluació d'un mateix ni de la realitat".
Pots ser conscient del moment present en qualsevol moment: a la feina, a casa, de passeig. L'atenció es pot concentrar de diferents maneres: en la respiració, l'entorn, les sensacions. El més important és fer un seguiment dels moments en què la consciència passa a altres maneres: avaluació, planificació, imaginació, records, dià leg intern, i tornar-ho al present.
La investigació de Kabat-Zinn ha demostrat que les persones a les quals se'ls ha ensenyat la meditació de consciència plena són millors per fer front a l'estrès, menys ansioses i tristes i, en general, se senten més feliços que abans.
Avui Ă©s dissabte, la Marina no tĂ© pressa i pren el cafè del matĂ. Li encanta somiar i no hi renunciarĂ : els somnis ajuden a la Marina a mantenir en el seu cap la imatge dels objectius que persegueix.
Però ara la Marina vol aprendre a sentir la felicitat no per anticipació, sinó per coses reals, aixà que desenvolupa una nova habilitat: l'atenció conscient.
La Marina mira al voltant de la seva cuina com si la veiés per primera vegada. Les portes blaves de les façanes il·luminen la llum del sol des de la finestra. Fora de la finestra, el vent sacseja les copes dels arbres. Un raig cà lid colpeja la mà . Caldria rentar l'ampit de la finestra: l'atenció de Marina s'escapa i comença a planificar les coses habitualment. Stop — Marina torna a la immersió sense jutjar en el present.
Ella agafa la tassa a la mà . Mirant el patró. Mira les irregularitats de la cerà mica. Pren un glop de cafè. Sent els matisos del gust, com si el begués per primera vegada a la seva vida. S'adona que el temps s'atura.
La Marina se sent sola amb ella mateixa. És com si hagués fet un llarg viatge i finalment hagués tornat a casa.