Somnambulisme infantil: quines són les causes?

Somnambulisme infantil: quines són les causes?

El somnambulisme és un trastorn del son que pertany a la família de les parasomnies. És un estat intermedi entre el son profund i la vigília. Les convulsions generalment es produeixen durant les primeres 3 hores després d’anar a dormir: el nen pot aixecar-se del llit, passejar per la casa amb una mirada borrosa, fer comentaris inconsistents ... Es calcula que el 15% dels nens d’entre 4 i 12 anys tenen subjecte a somnambulisme episòdic i de l'1 al 6% de forma regular amb diversos episodis al mes. Tot i que encara no s’han identificat les causes exactes d’aquest trastorn, alguns factors semblen afavorir l’aparició de convulsions. Desxifrat.

Somnambulisme: un camp genètic

La predisposició genètica seria el factor predominant. De fet, en el 80% dels nens somnambulistes es va observar una història familiar. El risc de somnambulisme és, per tant, deu vegades major si un dels pares presentava atacs de somnambulisme a la infància. Un equip d'investigadors de la Universitat de Ginebra ha identificat el gen causant del trastorn. Segons l’estudi, és més probable que els portadors d’aquest gen es vegin afectats que d’altres.

No obstant això, gairebé la meitat dels somnàmbuls observats no eren portadors d’aquest gen, de manera que el motiu del trastorn era en ells d’origen diferent. El factor hereditari continua sent la causa més freqüent.

El desenvolupament del cervell

Atès que el somnambulisme és més freqüent en nens que en adults, es considera que hi ha una correlació amb el desenvolupament cerebral. La freqüència dels episodis tendeix a disminuir a mesura que el nen creix, en el 80% dels casos el trastorn desapareixerà completament a la pubertat o a l'edat adulta. Només el 2-4% de la població adulta pateix somnambulisme. Els especialistes creuen, doncs, que hi ha desencadenants relacionats amb la maduració del cervell i el canvi dels ritmes de son durant el creixement.

Estrès i ansietat: un vincle amb el somnambulisme?

L’estrès i l’ansietat també es troben entre els factors que afavoreixen les convulsions. Els nens amb aquest trastorn poden tenir episodis de somnambulisme durant períodes d’ansietat o després d’un esdeveniment estressant.

Cansament o falta de son

No dormir prou o despertar-se amb freqüència durant la nit també pot augmentar el risc de somnambulisme. Alguns nens experimentaran episodis de somnambulisme després de la supressió de les migdiades, un fenomen que altera temporalment el patró de son del nen. Quan s'hagi trobat el vincle entre aturar les migdiades i les freqüències dels atacs de sonambulisme, pot ser aconsellable restaurar temporalment la migdiada. Això evitaria son massa profund durant la primera meitat de la nit, cosa que afavoriria l’aparició de convulsions.

Altres causes poden provocar una alteració de la qualitat del son i causar episodis de somnambulisme, com ara:

  • mal de cap;
  • apnea del son;
  • síndrome de cames inquietes (RLS);
  • certes malalties infeccioses que provoquen brots de febre;
  • determinats fàrmacs sedants, estimulants o antihistamínics.

Distensió de la bufeta

De vegades, un episodi de somnambulisme pot ser desencadenat per una bufeta excessivament plena que fragmenta el cicle del son del nen. Per tant, es recomana limitar les begudes al vespre en nens amb trastorn.

Altres factors desencadenants

Altres factors coneguts del somnambulisme són:

  • els nens propensos al somnambulisme semblen tenir més convulsions en un entorn nou o sorollós, especialment quan es mouen o marxen de vacances;
  • també sembla una intensa activitat física al final del dia interrompre el son i estar a l'origen de les crisis;
  • tampoc no es recomana exposar el nen a sorolls forts ni al contacte físic durant el son per no provocar-lo el despertar del somnàmbul.

Recomanacions

Per limitar els riscos i reduir el nombre d’episodis, és important assegurar un estil de vida i un son saludables en nens propensos al somnambulisme. A continuació, es detallen les recomanacions principals que redueixen els factors que contribueixen:

  • establir una rutina diària estable i previsible que afavoreixi un son de millor qualitat;
  • afavorir un ambient familiar tranquil i tranquil·litzador, sobretot al final del dia;
  • (Re) introduir un calmant ritual nocturn (conte, massatge relaxant, etc.) que permeti al nen alliberar les tensions del dia i afavorir un son de qualitat;
  • eliminar jocs emocionants i una intensa activitat física al final del dia;
  • prohibir l’ús de pantalles almenys 2 hores abans d’anar a dormir per afavorir el son i la qualitat dels nens;
  • fer unaMantenir excés de begudes al final del dia per preservar el son i evitar despertar;
  • per als nens que tinguin convulsions de sonambulisme després d’aturar la migdiada, reintroduir la migdiada ajudarà de vegades a prevenir les convulsions.

Deixa un comentari