contingut
Cresta ilĂaca
La cresta ilĂaca forma part de l'ili o Ăli, l'os que forma la part superior de l'os coxal o os ilĂac.
Anatomia pèlvica
PosiciĂł. La cresta ilĂaca Ă©s la part superior de l’os del maluc, o os ilĂac. Situat al nivell de la faixa pèlvica (1), aquest darrer Ă©s un os uniforme format per tres ossos soldats entre si (2):
- L’ili que constitueix la part superior de l’os coxal.
- El pubis que designa la part antero-inferior.
- L’isqui que correspon a la part postero-inferior.
estructura. La cresta ilĂaca forma la vora superior mĂ©s gruixuda de l’ili. Aquest Ăşltim Ă©s un os gran i escampat que constitueix la porciĂł mĂ©s gran de l’os del maluc. Es compon de dues parts (1) (2):
- El cos de l’ili a la part inferior.
- L’ala de l’ili, en forma d’ala, a la part superior.
La cresta ilĂaca comença al nivell de la columna vertebral ilĂaca anterosuperior, la protrusiĂł òssia constitueix l’extrem anterior i acaba al nivell de la columna ilĂaca postero-superior, la protusiĂł òssia constitueix l’extrem posterior (1) (3).
InserciĂł muscular. La cresta ilĂaca serveix com a zona d’inserciĂł de molts mĂşsculs (4). A la part frontal, podem distingir el mĂşscul transvers de l’abdomen, aixĂ com els mĂşsculs oblics interns i externs de l’abdomen. A la part posterior, trobem el mĂşscul quadrat dels mĂşsculs lumbars i el mĂşscul latissimus dorsi.
Fisiologia / Histologia
Zona d’inserciĂł muscular. La cresta ilĂaca serveix com a zona d’adhesiĂł per a diversos mĂşsculs de l’abdomen.
Fracturas. L'ili, inclosa la cresta ilĂaca, es pot fracturar, inclòs el dolor al maluc.
Malalties òssies. Certes patologies òssies poden afectar l’ili, com l’osteoporosi, que és una pèrdua de densitat òssia i que es troba generalment en persones majors de 60 anys (5).
Tendinopaties. Designen totes les patologies que es poden produir als tendons, en particular les associades als mĂşsculs units a la cresta ilĂaca. Les causes d’aquestes patologies poden variar-se. L’origen tambĂ© pot ser intrĂnsec amb predisposicions genètiques, com a extrĂnsecs, amb per exemple males posicions durant la prĂ ctica esportiva.
- Tendinitis: Ă©s una inflamaciĂł dels tendons.
Treatments
Tractament mèdic. Depenent de la patologia diagnosticada, es poden prescriure certs medicaments per reduir el dolor.
Tractament ortopèdic. En funció del tipus de fractura, es pot realitzar la instal·lació d’un guix o d’una resina.
Tractament quirĂşrgic. En funciĂł de la patologia i la seva evoluciĂł, es pot implementar una intervenciĂł quirĂşrgica.
Tractament fĂsic. La fisioterĂ pia, mitjançant programes d’exercici especĂfics, es pot prescriure com la fisioterĂ pia o la fisioterĂ pia.
Examen de cresta ilĂaca
Examen fĂsic. En primer lloc, es realitza un examen clĂnic per identificar els moviments dolorosos.
Examen d’imatge mèdica. En funció de la patologia sospitada o provada, es poden realitzar exà mens addicionals com ara una radiografia, una ecografia, una tomografia computada, una ressonà ncia magnètica, una gammagrafia o fins i tot una densitometria òssia.
Anà lisi mèdica. Per identificar determinades patologies es poden realitzar anà lisis de sang o orina com, per exemple, la dosi de fòsfor o calci.
Anècdota
Els treballs sobre l’esquelet humĂ han revelat un canvi en la mida i la forma dels ossos pèlvics durant l’evoluciĂł. Sembla que la transiciĂł d’ossos plans a ossos corbats, aixĂ com un creixement mĂ©s llarg van permetre l’adquisiciĂł del bipedisme. AixĂ, les extremitats inferiors s’acostaven i havien permès la locomociĂł i caminar (6).