Lactarius lignyotus

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Russulales (Russulovye)
  • FamĆ­lia: Russulaceae (Russula)
  • GĆØnere: Lactarius (lletĆ³s)
  • tipus: Lactarius lignyotus
  • Fusta lletosa

Foto i descripciĆ³ de la lletia (Lactarius lignyotus).

El lleter es gira (Lat. Lactarius lignyotus) Ć©s un bolet del gĆØnere Milky (lat. Lactarius) de la famĆ­lia Russula (lat. Russulaceae). Condicionalment comestible.

Barret lletĆ³s marrĆ³:

3-7 cm de diĆ metre, en les primeres etapes: en forma de coixĆ­ amb les vores ben encaixades, desprĆ©s s'obre gradualment, generalment conservant una protuberĆ ncia central (sovint punxeguda); a la vellesa, pot adquirir una forma semiconvexa en forma d'embut de difĆ­cil descripciĆ³ amb vores ondulades. Color: marrĆ³-marrĆ³, saturat, la superfĆ­cie Ć©s seca, vellutada. La carn del tap Ć©s blanca, relativament prima, trencadissa, amb suc lletĆ³s blanc no massa abundant. El suc no Ć©s cĆ ustic, es torna groc a l'aire.

Registres:

Relativament freqĆ¼ent i ample, descendent al llarg de la tija, de color blanc o groguenc, nomĆ©s en bolets coberts adquireixen un color ocre. Es tornen rosats quan es fan malbĆ©.

Pols d'espores:

Groc.

Cama lletosa marrĆ³:

Relativament llarg (alƧada 4-8 cm, gruix 0,5-1 cm), cilĆ­ndric, sovint corbat, sĆ²lid, del color de la tapa. La superfĆ­cie, com la del tap, Ć©s vellutat, la carn Ć©s dura.

El marrĆ³ lletĆ³s creix des de mitjans de juliol fins a finals de setembre en boscos de conĆ­feres i mixtes, formant micorizes, aparentment amb avet, menys sovint amb pi. Es produeix amb poca freqĆ¼ĆØncia, no forma grans grups.

La literatura apunta a Lactarius picinus, que Ć©s mĆ©s gran i nĆ­tid, com un bessĆ³ de la fusta marrĆ³ lactĆ­fera. En relaciĆ³ amb el llets marronĆ³s (Lactarius fuliginosus), la semblanƧa Ć©s purament formal. En qualsevol cas, Lactarius lignyotus tĆ© un aspecte molt caracterĆ­stic amb la seva tapa vellutada desproporcionadament petita i les plaques contrastades inclinades, que el fan semblar una mena d'higrĆ²for.

Com tots els munyits joves no amargs, Lactarius lignyotus Ć©s tĆØcnicament comestible, perĆ² no tĆ© ĆØxit. SĆ­, vĆ©s a buscar-lo.

Anteriorment, per alguna raĆ³, pensava que el llet marrĆ³ tambĆ© s'anomena "llenyĆ³s" precisament perquĆØ creix a la fusta. Al mateix temps, vaig pensar: vaja, totes les micorizes lĆ ctiques, i aquesta Ć©s sobre fusta, que complicat. Llavors va resultar que el lleter Ć©s com un lleter. El fet que suposadament de vegades creixi "d'arrel", com, potser, algun tipus de favor, no consola gens. El fong biliar tambĆ© creix "a les arrels", perĆ² quĆØ passa amb les alegries?

Deixa un comentari