Lactarius lignyotus
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Lactarius (lletĆ³s)
- tipus: Lactarius lignyotus
- Fusta lletosa
El lleter es gira (Lat. Lactarius lignyotus) Ć©s un bolet del gĆØnere Milky (lat. Lactarius) de la famĆlia Russula (lat. Russulaceae). Condicionalment comestible.
Barret lletĆ³s marrĆ³:
3-7 cm de diĆ metre, en les primeres etapes: en forma de coixĆ amb les vores ben encaixades, desprĆ©s s'obre gradualment, generalment conservant una protuberĆ ncia central (sovint punxeguda); a la vellesa, pot adquirir una forma semiconvexa en forma d'embut de difĆcil descripciĆ³ amb vores ondulades. Color: marrĆ³-marrĆ³, saturat, la superfĆcie Ć©s seca, vellutada. La carn del tap Ć©s blanca, relativament prima, trencadissa, amb suc lletĆ³s blanc no massa abundant. El suc no Ć©s cĆ ustic, es torna groc a l'aire.
Registres:
Relativament freqĆ¼ent i ample, descendent al llarg de la tija, de color blanc o groguenc, nomĆ©s en bolets coberts adquireixen un color ocre. Es tornen rosats quan es fan malbĆ©.
Pols d'espores:
Groc.
Cama lletosa marrĆ³:
Relativament llarg (alƧada 4-8 cm, gruix 0,5-1 cm), cilĆndric, sovint corbat, sĆ²lid, del color de la tapa. La superfĆcie, com la del tap, Ć©s vellutat, la carn Ć©s dura.
El marrĆ³ lletĆ³s creix des de mitjans de juliol fins a finals de setembre en boscos de conĆferes i mixtes, formant micorizes, aparentment amb avet, menys sovint amb pi. Es produeix amb poca freqĆ¼ĆØncia, no forma grans grups.
La literatura apunta a Lactarius picinus, que Ć©s mĆ©s gran i nĆtid, com un bessĆ³ de la fusta marrĆ³ lactĆfera. En relaciĆ³ amb el llets marronĆ³s (Lactarius fuliginosus), la semblanƧa Ć©s purament formal. En qualsevol cas, Lactarius lignyotus tĆ© un aspecte molt caracterĆstic amb la seva tapa vellutada desproporcionadament petita i les plaques contrastades inclinades, que el fan semblar una mena d'higrĆ²for.
Com tots els munyits joves no amargs, Lactarius lignyotus Ć©s tĆØcnicament comestible, perĆ² no tĆ© ĆØxit. SĆ, vĆ©s a buscar-lo.
Anteriorment, per alguna raĆ³, pensava que el llet marrĆ³ tambĆ© s'anomena "llenyĆ³s" precisament perquĆØ creix a la fusta. Al mateix temps, vaig pensar: vaja, totes les micorizes lĆ ctiques, i aquesta Ć©s sobre fusta, que complicat. Llavors va resultar que el lleter Ć©s com un lleter. El fet que suposadament de vegades creixi "d'arrel", com, potser, algun tipus de favor, no consola gens. El fong biliar tambĆ© creix "a les arrels", perĆ² quĆØ passa amb les alegries?