L'esclerosi mĂșltiple

Esclerosi mĂșltiple o Setembre Ă©s una malaltia inflamatĂČria autoimmune crĂČnica, que ataca el sistema nerviĂłs central. La malaltia empitjora lentament en la majoria dels casos i aquest empitjorament depĂšn, entre altres coses, de la freqĂŒĂšncia i la gravetat de les recaigudes.

La esclerosi mĂșltiple toca-ho sistema nerviĂłs central, especialment el cervell, els nervis i la medul·la espinal. Altera la transmissiĂł dels impulsos nerviosos perquĂš es veu afectada la mielina, que forma una funda protectora al voltant de les extensions nervioses.  

Els sĂ­mptomes varien en funciĂł de la localitzaciĂł on s'afecta la mielina: entumiment d'un membre, alteracions visuals, sensacions de descĂ rrega elĂšctrica en una extremitat o a l'esquena, alteracions del moviment, etc.

Llegiu mĂ©s sobre els sĂ­mptomes de l'esclerosi mĂșltiple 

Molt sovint, l'esclerosi mĂșltiple progressa brots, durant el qual els sĂ­mptomes reapareixen o sorgeixen nous sĂ­mptomes. Aquests sĂ­mptomes solen resoldre's desprĂ©s de les recaigudes, perĂČ desprĂ©s d'uns anys les recaigudes encara se'n van seqĂŒeles (sĂ­mptomes permanents), mĂ©s o menys incapacitant. De fet, la malaltia pot afectar moltes funcions: control del moviment, percepciĂł sensorial, memĂČria, parla, etc. Tanmateix, grĂ cies als avenços terapĂšutics, tenir esclerosi mĂșltiple ja no Ă©s sinĂČnim de cadira de rodes. El problema mĂ©s gran que descriuen les persones amb aquesta malaltia sovint Ă©s la fatiga, tambĂ© anomenada “discapacitat invisible” perquĂš no Ă©s visible perĂČ tanmateix molesta i requereix adaptacions en la seva vida quotidiana.

TambĂ© hi ha una forma progressiva d'esclerosi mĂșltiple, que no avança en brots, sinĂł que es desenvolupa gradualment.

La esclerosi mĂșltiple Ă©s una malaltia autoimmune crĂČnica, la gravetat i el curs de la qual varien Ă mpliament. Va ser descrit per primera vegada l'any 1868 pel neurĂČleg francĂšs Jean Martin Charcot.

La malaltia es caracteritza per reaccions inflamatĂČries que en alguns llocs condueixen a la destrucciĂł de la mielina (desmielinitzaciĂł). La mielina Ă©s una beina que envolta les fibres nervioses (vegeu el diagrama segĂŒent). La seva funciĂł Ă©s protegir aquestes fibres i accelerar la transmissiĂł de missatges o impulsos nerviosos. El sistema immunitari de les persones afectades destrueix la mielina en considerar-la estranya al cos (reacciĂł autoimmune). AixĂ­, en determinats llocs del sistema nerviĂłs, els impulsos sĂłn mĂ©s lents o bloquejats, fet que provoca els diferents sĂ­mptomes. A part dels brots, la inflamaciĂł disminueix i part de la mielina es reforma al voltant de les fibres, la qual cosa comporta una regressiĂł total o parcial dels sĂ­mptomes. Tanmateix, en casos de desmielinitzaciĂł repetida i prolongada, l'impuls nerviĂłs pot deixar de fluir, provocant una discapacitat permanent.

Les parts del sistema nerviĂłs afectades per la malaltia semblen plaques que es pot veure durant la ressonĂ ncia magnĂštica (MRI), d'aquĂ­ el terme esclerosi mĂșltiple.

Diagrama de l'esclerosi mĂșltiple

Quines sĂłn les causes de l'esclerosi mĂșltiple? 

  • La esclerosi mĂșltiple  es produeix en presĂšncia d'una combinaciĂł de factors ambientals, en persones l'herĂšncia de les quals predisposa a la malaltia. .
  • Com mĂ©s s'allunya de l'equador, mĂ©s freqĂŒent Ă©s la malaltia: per aixĂČ, els investigadors creuen que la manca de llum solar durant la infĂ ncia i l'adolescĂšncia podria tenir un paper.
  • El tabaquisme passiu en nens i el tabaquisme en adolescents tambĂ© poden tenir un paper.
  • Podrien estar implicats virus que provocarien una reacciĂł immune inadequada: en tot cas, aquesta Ă©s una lĂ­nia d'estudi presa seriosament.
  • D'altra banda, diversos estudis han exonerat les vacunes (contra l'hepatitis B o contra el virus del papil·loma), una Ăšpoca sospitosa de tenir un paper de suport.
  • Pel que fa a factors genĂštics predisposant, tambĂ© sĂłn nombrosos. En els darrers anys s'han identificat diversos gens potencialment implicats i podrien augmentar el risc d'esclerosi mĂșltiple. I, a mĂ©s, el risc augmenta quan altres membres de la famĂ­lia ja estan afectats per la malaltia.

Consulteu tambĂ© les seccions Persones en risc i Factors de risc per a l'esclerosi mĂșltiple

DiagnĂČstic: com reconeixeu l'esclerosi mĂșltiple? 

No hi ha cap prova que pugui diagnosticar amb certesa a esclerosi mĂșltiple. A mĂ©s, els errors de diagnĂČstic segueixen sent freqĂŒents, perquĂš moltes malalties es poden manifestar per sĂ­mptomes semblants als de l'esclerosi mĂșltiple.

En general, la diagnĂČstic basat en :

  • No hi ha cap prova que pugui diagnosticar amb certesa a esclerosi mĂșltiple. A mĂ©s, els errors de diagnĂČstic segueixen sent freqĂŒents al principi, perquĂš moltes malalties poden manifestar-se inicialment amb sĂ­mptomes semblants als de l'esclerosi mĂșltiple.

En general, la diagnĂČstic basat en :

  • Una histĂČria clĂ­nica, amb un qĂŒestionari que estableixi la histĂČria de problemes relacionats amb el trastorn i identifiqui, si escau, manifestacions neurolĂČgiques prĂšvies.
  • Un examen fĂ­sic que avalua la visiĂł, la força muscular, el to muscular, els reflexos, la coordinaciĂł, les funcions sensorials, l'equilibri i la capacitat de moviment.
  • Imatge per ressonĂ ncia magnĂštica (RM) del cervell i la medul·la espinal que permet visualitzar les lesions de la substĂ ncia blanca (que contĂ© mielina): aquest Ă©s l'examen mĂ©s il·lustrador. El lĂ­quid cefaloraquidi (LCR) a la regiĂł lumbar no Ă©s una rutina, perĂČ pot ajudar a detectar signes d'inflamaciĂł.
  • Segons els sĂ­mptomes i abans de prescriure tractaments, encara es poden demanar altres exĂ mens: per exemple, un fons d'ull, un registre de l'activitat elĂšctrica per mesurar el temps que tarda la informaciĂł visual a arribar al cervell, un ECG, etc.
  • La esclerosi mĂșltiple Ă©s difĂ­cil de diagnosticar i sol requerir 2 o mĂ©s recaigudes, amb almenys una remissiĂł parcial, per confirmar el diagnĂČstic.

    Per establir un diagnĂČstic definitiu d'esclerosi mĂșltiple, el neurĂČleg ha d'estar convençut que hi ha danys a la mielina en dos llocs diferents que no poden ser conseqĂŒĂšncia d'altres malalties (criteri espacial). A mĂ©s, tambĂ© ha de demostrar que aquestes infraccions es van produir en dos perĂ­odes diferents (criteri de carĂ cter temporal). El qĂŒestionari mĂšdic Ă©s, doncs, fonamental perquĂš puguem entendre completament els sĂ­mptomes i comprovar si hi ha hagut manifestacions neurolĂČgiques en el passat.

    Com avança l'esclerosi mĂșltiple?

    L'evoluciĂł de l'esclerosi mĂșltiple Ă©s imprevisible. Cada cas Ă©s Ășnic. Ni el nombre de recaigudes, ni el tipus d'atac, ni l'edat del diagnĂČstic permeten predir o preveure el futur de la persona afectada. N'hi ha formes benignes que no ocasionen cap dificultat fĂ­sica, fins i tot desprĂ©s de 20 o 30 anys de malaltia. Altres formes poden evolucionar rĂ pidament i ser mĂ©s invalidant. Finalment, algunes persones nomĂ©s tenen una erupciĂł en tota la seva vida.

    Avui en dia, grĂ cies als tractaments existents, moltes persones amb esclerosi mĂșltiple sĂłn capaços de portar una vida social, familiar (inclĂČs l'embarĂ s de les dones) i professional molt satisfactĂČria, a costa de certs ajustaments perquĂš el cansament Ă©s sovint generalitzat.

    Quines sĂłn les diferents formes d'esclerosi mĂșltiple?

    En general, distingim 3 formes principals causes de l'esclerosi mĂșltiple, depenent de com avança la malaltia al llarg del temps.

    • Formulari d'enviament. En el 85% dels casos, la malaltia s'inicia amb la forma recurrent-remissiĂł (tambĂ© anomenada "recidiva-remissiĂł"), caracteritzada per brots intercalats amb remissions. Una sola empenta no Ă©s suficient per fer el diagnĂČstic en la majoria dels casos, els metges de vegades parlen de "sĂ­ndrome clĂ­nica aĂŻllada" mentre esperen veure com evoluciona. Un brot es defineix com un perĂ­ode d'apariciĂł de nous signes neurolĂČgics o de reapariciĂł de sĂ­mptomes antics que dura almenys 24 hores, separat de l'anterior en almenys 1 mes. En general, els brots duren d'uns quants dies a 1 mes i desprĂ©s desapareixen gradualment. En la majoria dels casos, desprĂ©s de diversos anys, aquesta forma de la malaltia pot progressar a una forma secundĂ riament progressiva.
    • Forma progressiva primĂ ria (o progressiu des del principi). Aquesta forma es caracteritza per un curs lent i constant de la malaltia, desprĂ©s del diagnĂČstic, amb empitjorament dels sĂ­mptomes durant almenys sis mesos. Es refereix al 15% dels casos6. A diferĂšncia de la forma recurrent-remitent, no hi ha recaigudes reals, encara que de vegades la malaltia pot empitjorar. Aquesta forma sol aparĂšixer mĂ©s tard a la vida, al voltant dels 40 anys. Sovint Ă©s mĂ©s greu.
    • Forma secundĂ riament progressiva. DesprĂ©s d'una forma inicial recurrent-remissiĂł, la malaltia pot empitjorar contĂ­nuament. Aleshores parlem d'una forma secundĂ riament progressiva. Es poden produir brots, perĂČ no van seguits de remissions clares i el handicap empitjora gradualment.

    Quantes persones pateixen l'esclerosi mĂșltiple? 

    S'estima que de mitjana 1 de cada 1 persones tĂ© esclerosi mĂșltiple, perĂČ aquesta prevalença varia segons el paĂ­s. 

    Segons Arsep, a França, 100 persones estan afectades per esclerosi mĂșltiple (uns 000 casos nous diagnosticats cada any) per a 5000 milions de pacients a tot el mĂłn.  

    Els paĂŻsos del Nord es veuen mĂ©s afectats que els paĂŻsos propers a l'equador. Al CanadĂ , es diu que la taxa estĂ  entre les mĂ©s altes del mĂłn (1/500), cosa que la converteix en la malaltia neurolĂČgica crĂČnica mĂ©s freqĂŒent en adults joves. Segons les estimacions, uns 100 francesos en tenen, mentre que el CanadĂ  tĂ© la taxa d'esclerosi mĂșltiple mĂ©s alta del mĂłn amb un nombre equivalent de casos. Encara no s'explica, hi ha el doble de dones que n'hi ha. homes amb esclerosi mĂșltiple. La malaltia es diagnostica la majoria del temps en persones d'entre 000 i 2 anys, perĂČ tambĂ©, en casos rars, pot afectar nens (menys del 20% dels casos).

    Com a part del seu enfocament de qualitat, PasseportsantĂ©.net us convida a conĂšixer l'opiniĂł d'un professional de la salut. El doctor Jacques Allard, metge de capçalera, li dĂłna la seva opiniĂł sobre el esclerosi mĂșltiple : S'estima que, de mitjana, 1 de cada 1 persones tĂ© esclerosi mĂșltiple, perĂČ aquesta prevalença varia segons el paĂ­s. 

    A França, hi ha 100.000 persones afectades per esclerosi mĂșltiple i cada any es diagnostiquen entre 2.000 i 3.000 casos nous.

    Les dones estan tres vegades més afectades que els homes.

    L'edat mitjana a l'inici dels símptomes és de 30 anys. Tanmateix, els menors també es poden veure afectats: la malaltia afecta uns 700 nens al nostre país.

    Els paĂŻsos del nord es veuen mĂ©s afectats que els paĂŻsos propers a l'equador. Al CanadĂ , es diu que la taxa estĂ  entre les mĂ©s altes del mĂłn (1/500), cosa que la converteix en la malaltia neurolĂČgica crĂČnica mĂ©s freqĂŒent en adults joves.

    L'opiniĂł del nostre metge sobre l'esclerosi mĂșltiple 

    Com a part del seu enfocament de qualitat, PasseportsantĂ©.net us convida a descobrir l'opiniĂł d'un professional de la salut. La doctora Nathalie Szapiro, metgessa general, us dĂłna la seva opiniĂł sobre el esclerosi mĂșltiple :

     

    Com qualsevol malaltia de llarga durada que afecta una persona encara jove, l'esclerosi mĂșltiple pot posar en dubte una vida que semblava ben traçada: un camĂ­ professional, una vida amorosa, desplaçaments freqĂŒents, etc. A mĂ©s, la seva naturalesa incerta – hi ha altres brots, en quant de temps, amb quines conseqĂŒĂšncies - complica encara mĂ©s qualsevol projecciĂł que es pugui tenir del seu futur.

    Per aixĂČ Ă©s molt important envoltar-se bĂ© mĂšdicament (amb un equip que permeti intercanvis amb tota confiança) i ser ajudat per associacions de pacients, per exemple.

    Tenir esclerosi mĂșltiple requereix prendre determinades eleccions que potser no s'havien previst al principi, perĂČ no impedeix portar una vida familiar, social i professional rica i, per tant, tenir projectes.

    La medicina ha avançat i la imatge de la persona amb esclerosi mĂșltiple que vint anys desprĂ©s havia d'acabar en cadira de rodes estĂ  obsoleta. El problema que mĂ©s sovint plantegen els pacients Ă©s el del cansament que vol dir no treballar en excĂ©s, escoltar el cos i prendre el seu temps. La fatiga forma part del que s'anomena "discapacitat invisible".

     

    Dr Nathalie Szapiro 

    Es pot prevenir l’esclerosi mĂșltiple?

    Actualment no hi ha una manera segura de prevenir l'esclerosi mĂșltiple, ja que Ă©s una malaltia multifactorial.

    No obstant aixĂČ, Ă©s possible evitar determinats factors de risc com el tabaquisme passiu en nens (i el tabaquisme en adolescents i adults joves).

    Fomentar les activitats a l'aire lliure per als joves en comptes de quedar-se tancat entre quatre parets també és una bona idea per aprofitar al màxim el sol a l'hivern. Prendre suplements de vitamina D també podria ser beneficiós.

     

    Deixa un comentari