Podgruzdok blanc (Russula delica)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Russula (Russula)
- tipus: Russula delica (cĆ rrega blanca)
Aquest bolet estĆ inclĆ²s en el gĆØnere Russula, pertany a la famĆlia Russula. De vegades, aquest bolet s'anomena "Bolet de llet seca", "Cracker". Aquest Ć©s degut al fet que, com dues gotes d'aigua, sembla un pit normal, perĆ² a diferĆØncia d'ell, nomĆ©s tĆ© un barret sec.
Podgrudok blanc es refereix a bolets grans. Hi ha exemplars que arriben a la mida d'un barret i fins a trenta centĆmetres de diĆ metre (tot i que sĆ³n forƧa rars). TĆ© una forma plana-convexa, al centre: un forat caracterĆstic. Les vores de la tapa sĆ³n lleugerament corbades. Els bolets joves d'aquesta espĆØcie tenen un barret predominantment blanc. De vegades, pot aparĆØixer un recobriment rovellat al barret. PerĆ² les carregadores antigues sempre sĆ³n nomĆ©s marrons.
La tapa d'aquest bolet canvia d'aspecte, color, segons l'edat del bolet. La cĆ rrega Ć©s blanca. Si el bolet Ć©s jove, la tapa Ć©s convexa i les vores s'emboliquen. TambĆ© es caracteritza com a "feltre feble". A mĆ©s, el barret comenƧa a cobrir-se de taques: al principi un color fosc i groguenc, i desprĆ©s - ocre rovellat. Una gran quantitat de terra, brutĆcia i deixalles s'enganxen al barret, per la qual cosa tambĆ© canvia de color.
Les plaques del fong sĆ³n primes, estretes, generalment blanques. De vegades sĆ³n de color turquesa o blau verdĆ³s. Ćs fĆ cil veure si el barret estĆ una mica inclinat.
El podgruzdok blanc es distingeix per la seva cama. Ćs fort, blanc, com un barret. EstĆ decorat amb taques marrons oblonges. Ample per sota, s'estreny gradualment cap amunt.
El podgrudok blanc tƩ una polpa blanca i sucosa que emet un agradable aroma fort de bolets. La pols d'espores d'aquest fong tƩ una tonalitat blanca, de vegades cremosa.
El bolet Ć©s comestible. PerĆ² el gust Ć©s bastant mediocre. S'ha d'utilitzar salat i nomĆ©s desprĆ©s de bullir a fons, almenys quinze o fins i tot vint minuts. Es pot salar i assecar.
El bolet creix des de mitjans d'estiu fins a principis d'octubre. El seu hĆ bitat sĆ³n boscos de bedolls, tremols, roures, boscos mixts. Molt menys freqĆ¼ent als boscos de conĆferes. En general, aquest Ć©s un tipus de fong forƧa comĆŗ a tota EurĆ sia.
EspĆØcies semblants
- La russula de potes curtes (Russula brevipes) Ć©s comĆŗ a AmĆØrica del Nord.
- Russula podgruzok semblant al clor o verdĆ³s (Russula chloroides): viu als boscos ombrĆvols, sovint s'inclou en el tipus de podgruzok. TĆ© plaques de color verd blavĆ³s.
- Russula Ć©s falsament luxosa: creix sota roures, es distingeix per un barret groc.
- LletĆ³s: tĆ© suc lletĆ³s.
El bolet blanc del bolquer sembla un violĆ comestible. Es diferencia d'ell per l'absĆØncia de suc blanc, plaques de color verd blavĆ³s. El fong es diferencia del bolet de pebre comestible en plats petits mĆ©s freqĆ¼ents, i tampoc tĆ© suc lletĆ³s.